Blue Monday!!! Buf!!!
Si la tristesa tingués capacitat de riure, se n’estaria fent un tip veient que una campanya publicitària ens vol fer creure que ella no decideix quan ha d’aparèixer. Com si les emocions poguessin estar també subjectes a un toc de queda.
Crec que és útil reflexionar sobre que les emocions:
- Són nostres, és a dir, potser la meva tristesa no és exactament igual que la teva i, per tant, no es deixa veure en les mateixes circumstàncies.
- Són necessàries, ens diferencien de les màquines, ens humanitzen, ens regulen i ens informen de la situació.
- Són independents: surten quan els dona la gana, i no les podem decidir. Podem controlar la nostra conducta, allò que diem i allò que fem davant determinades emocions, també podem exercir influència en el nostre pensament, allò que ens diem a nosaltres mateixos i la manera com interpretem la realitat, però intentant controlar les emocions només aconseguirem reprimir-les. I un cop atrapades dins nostre, ens faran un mal molt més potent i difícil de resoldre que el sofriment que ens pot generar sentir-les.
Potser avui estem tristos, o potser contents, enfadats, fastiguejats, sorpresos o ansiosos. Tant se val, res té a veure amb aquest Blue Monday inexistent. Les nostres emocions tenen a veure amb nosaltres i la nostra manera de viure les coses, i quan ens diem a nosaltres mateixos que ens hauríem de sentir de determinada manera i no ens hi sentim, el que fem és sumar la culpa al nostre remolí emocional. I com més emocions sentim, més feina tenim per gestionar-les.
Així que, sigui quin sigui aquest nostre tercer dilluns de gener, és útil que, com cada dia:
- Ens escoltem.
- Ens permetem sentir.
- Acceptem allò que sentim sense jutjar-nos.
- Expressem les nostres emocions en veu alta o per escrit.
- Evitem comparar les nostres emocions amb les dels altres.
Per cert, avui dilluns 17 de gener del 2022, a les 13 h, em sento alegre 😉 Serà que la meva tristesa és rebel?
Retall Foto: Two Dreamers de Pexels
