Que difícil és comunicar allò que els altres no voldrien sentir, amb la suficient sensibilitat com perquè puguin entendre que no és cap agressió cap a ells, que estem parlant de nosaltres, i que a més a més ens importen i els apreciem.
En algunes xerrades sobre assertivitat, he arribat a sentir frases del tipus: faré això perquè és el que vull, i a qui no li agradi que es foti.
Realment vull que es foti una persona a qui estimo i valoro?
No serà que estem confonent assertivitat amb agressivitat? Que estem confonent autoestima amb egoisme?
La comunicació assertiva és aquella que és capaç de fer valer les nostres necessitats, opinions, interessos i emocions amb el màxim respecte cap a les necessitats, opinions, interessos i emocions alienes. I això és bàsic quan els altres són persones que estimem, i amb qui volem construir algun tipus de vincle.
Evidentment no estem obligats a donar explicacions a ningú sobre res, però per teixir xarxa és molt útil reconèixer els altres i ser sensibles a les seves necessitats, perquè allò que necessitem, pensem o sentim no es veu, només es veu el que diem i el que fem. Si no m’explico, els altres només tenen l’opció d’interpretar o especular.
Per tant, abans d’expressar-nos, cal validar al nostre interlocutor de manera empàtica i sensible. Aquí uns exemples:
- Moltes gràcies per convidar-me a venir amb vosaltres aquestes festes, ho valoro perquè sé que vols el millor per mi i et preocupa el meu benestar. Necessito estar sola per connectar amb el meu dolor. El més important és que sé que hi ets si ho necessito, i això ja em reconforta.
- Moltes gràcies per convidar-me a venir amb vosaltres aquestes festes, ho valoro perquè m’estàs fent partícip d’un espai que per tu és molt important. Jo no connecto amb aquestes tradicions, generalment em sento incòmoda amb les convencions socials, i prefereixo buscar una altra manera de viure-les. Busquem data després de festes per trobar-nos?
Fa molts anys, una persona em deia que li agradava ser el malcarat de l’empresa, perquè així no el molestava ningú. Però després se sentia malament perquè no el convidaven a dinars, sopars o sortides fora de la feina. I és que per tenir relacions amb vincles saludables i no tòxics, és importantíssim posar-nos per davant, escoltar-nos i saber posar límits, al mateix temps que tenim cura del nostre entorn.
