Vull començar l’any amb una reflexió sobre els conflictes, aquesta paraula tan temuda. L’any passat, fins a 4 clients em van demanar que la tragués del títol d’un curs, i això vol dir que és un fet general i gens anecdòtic.
Treballant amb empreses de diversos sectors, em trobo sovint amb la sensació de que, per una banda cal fomentar la comunicació, i que per l’altra, “aquest tema no el toquis”. Em recorda a aquell conte del vestit nou de l’emperador
Perquè ens fan tanta por?
Els conflictes són inherents a la condició humana, sense tenir contacte amb altres, podem tenir conflictes amb nosaltres mateixos. No són agradables, estar en conflicte pot ser tens i dolorós. Però per més que els neguem, formen part de la nostra vida, de les nostres decisions i de les nostres relacions. Evidentment vivim millor sense conflictes, però si hi són i fem com si no hi fossin, ens estem enganyant i ens estan perjudicant igualment.
Si no parlem de conflictes, podem perdre gent de gran valor.
Per no afrontar els conflictes vivim en un món de fantasia.
Per evitar converses incòmodes generem situacions insostenibles.
I per fer veure que som feliços, ens tornem cada cop més infeliços.
Així que us proposo que en parlem, que els afrontem, que prenguem decisions i que tenint en compte l’equilibri entre el que volem aconseguir i el que volem conservar, sapiguem seleccionar bé el nostre camí i les nostres companyies. Perquè en la gestió dels conflictes interpersonals, tan important és saber mantenir relacions enriquidores, com saber deixar anar relacions pertorbadores. Per tant, decidir a qui volem mantenir a la nostra vida i de qui volem prescindir, ens donarà la pau i la serenitat necessàries per viure i avançar.
Jo ja he començat amb aquesta presa de consciència. I tu? T’hi animes?
