Us explicaré una petita anècdota que em va passar fa uns mesos al meu despatx.
Com molts de vosaltres sabeu, tinc el despatx en un pis on comparteixo espais comuns amb diferents empreses. Al lavabo de dones hi tenim una mena de jardinera de fusta on hi caben a la perfecció 3 rotlles de paper de WC, tal i com podeu apreciar a la foto. Com que el paper es gasta a bon ritme, amb una clara intenció de col·laborar en la comoditat i el benestar de tothom, un dia vaig decidir posar 6 rotlles a la jardinera, fent una torre de dos pisos.
Al cap d’una estona, vaig anar de nou al bany a omplir la regadora d’aigua per regar les plantes i oh sorpresa!!! Només hi havia 3 rotlles de paper al seu lloc… On estarien els altres 3?
Vaig anar a l’armari on hi guardem el paper i altres estris de neteja i no vaig poder evitar somriure al descobrir els 3 rotlles allà guardats, d’on havien sortit només feia uns minuts. En aquell moment em van venir al cap els 4 perfils DISC que acostumem a treballar a les meves formacions.
Què haguessin fet els diferents personatges?
Estic convençuda que si jo hagués estat una “D”, hagués tornat a posar els tres rotlles fent el doble pis i m’hagués passat el dia espiant a veure qui els treia, per començar una guerra inacabable.
Per altra banda, si jo hagués estat “S”, hagués sortit corrents del WC perquè ningú pogués sospitar que havia estat jo la que havia posat els rotlles de més, m’hagués passat el dia patint per si m’havien vist, i pensant què hauria de fer si un dia només hi havia dos rotlles, si n’hauria de posar un altre o seria millor esperar a que s’acabessin tots. Què seria el correcte?
També sospito que la persona que va treure els tres rotlles “sobrants” és una “C”, i des d’aleshores he mirat de respectar aquesta perfecta quadratura de la foto per no ferir susceptibilitats.
Com que jo sóc “I”, vaig decidir fer una foto i dir-me a mi mateixa que aviat escriuria un post caricaturesc sobre aquest fet.
La convivència entre els diferents perfils DISC és complexa, i sovint els equips de treball han de trobar un encaix que va més enllà de la feina en sí mateixa.
